8 de maig. Jornada de mobilitzacions a tot l’Estat en defensa de l’escola Pública.

Són temps difícils a l’Educació.

La campanya injustificada acusant els docents catalans d’adoctrinament és una mostra més del menyspreu cap al sistema educatiu que presenta, un dia sí i a l’altre també, el govern de l’Estat.

Des de la presentació de la LOMCE, el sistema educatiu no ha deixat d’empitjorar. La llei va suposar un punt d’inflexió en les polítiques educatives de la democràcia. El refús generalitzat que va provocar aquesta llei ha arribat a un punt màxim i la comunitat educativa de l’Estat ha dit prou.

Per demà, dia 8 de maig, ha estat convocada una jornada de mobilitzacions en contra de la LOMCE. Aquesta jornada ha estat impulsada per la “Plataforma Estatal por la Escuela Pública” i ha consensuat el text que transcrivim a continuació:

Ja fa més d’un any que es va crear al Congrés dels Diputats la Subcomissió d’Educació per a un Pacte Educatiu amb l’objectiu de pal·liar una nítida exigència de la comunitat educativa: la derogació de la LOMCE, una llei aprovada pel PP en contra de la resta de grups parlamentaris.

La Plataforma Estatal per l’Escola Pública ha reclamat des de l’inici que la comunitat educativa participés com un agent més en la negociació. Però l’ostracisme de la Subcomissió, que no dóna informació pública de les negociacions, i la poca voluntat d’alguns grups parlamentaris, ho han impedit.

Des d’aquesta Plataforma sempre hem estès que la Subcomissió per al Pacte Educatiu era una cortina de fum per evitar que la comunitat educativa parlés sobre les necessitats reals de l’escola pública i exigís als diferents grups parlamentaris propostes contundents per defensar-la.

En aquest context, des de la Plataforma hem clamat per la necessitat d’un pacte social previ, necessari per dotar de qualitat i permanència a un pacte polític posterior. Així mateix, hem posat sobre la taula dels diferents grups parlamentaris ( de moment es hem reunit amb PSOE i Units Podem) les exigències de la comunitat educativa al voltant de finançament, la gratuïtat, la laïcitat, la democratització, la participació i altres aspectes recollits en el document ” L’educació que volem”.

El recent abandonament d’aquesta Subcomissió per part de PSOE i Units Podem i altres grups parlamentaris ens torna a la casella de sortida. És a dir, a un escenari en el qual les contrareformes del Pp i de la LOMCE segueixen vigents, com també ho estan les retallades sofertes per l’escola pública, que no han estat revertides.

D’altra banda, la qüestió de constitucionalitat presentada pel PSOE ja ha estat interpretada pel Tribunal Constitucional, avalant aspectes tan nocius per al nostre alumnat com els itineraris excloents de l’ESO, la segregació per sexe d’algunes escoles concertades, l’assignatura de religió catòlica, etc…

Mentrestant, l’escola pública segueix deteriorant-se. Els i les estudiants seguiran patint les conseqüències dels itineraris selectius, les aules massificades, les avaluacions externes, els centres educatius deteriorats, les faltes de resposta d’atenció a la diversitat, el professorat que canvia de centre cada any, etc. Les famílies seguiran sense rebre ajudes i augmentat les seves despeses per compensar els dèficits d’atenció a les escoles, i el professorat seguirà enfrontant-se a les dificultats de fer classe en aules amb massa alumnat, amb un nombre d’hores lectives excessiu, amb disminucions de sou quan requereixen d’una baixa per malaltia, situacions d’interinitat que s’allarguen indefinidament al llarg dels anys, etc.

I, com a colofó ​​a les polítiques de retallada, ens trobem amb un esborrany de Pressupostos de l’Estat que torna a reduir la inversió pública en educació, que avança en el camí compromesa pel Govern del PP de reduir la despesa educativa a l’3,7% del PIB, una inversió similar a la registrada l’any 1992.

Per això, les exigències de la comunitat educativa han de seguir girant sobre la reversió de les retallades, l’augment del pressupost educatiu i la derogació de la LOMCE com a suport de base, i incorporar les demandes que les famílies, dels i les estudiants i del professorat. Ja no és el temps d’espera.

Per tot això, des de la Plataforma Estatal per l’Escola Pública cridem a la mobilització el 8 de maig com a mesura de lluita davant l’immobilisme del PP que segueix desatenent l’Educació i considerant que no és una prioritat per al seu Govern.

EXIGIM:

  1. Nova Llei educativa consensuada amb la Comunitat educativa
  2. Reversió de les retallades: Baixada de ràtios a les aules, recuperació de programes d’atenció a la diversitat, reducció d’hores lectives per al professorat i augment del professorat en els centres, supressió dels descomptes per malaltia, etc.,
  3. Més beques i ajuts a l’alumnat.