Anàlisis d’una crònica anunciada

Des de el més de febrer la UGt està dient que estem davant d’un Ero encobert. Dies com avui demostra que realment és així. El problema no és que només hagi donat 2600 vacants. Sinó que el problema és que se’ls ha guardat pel dia 6 de setembre. I ho han fet per no pagar juliol i agost.

Tothom sap, que encara falten vacants a les escoles, però aquest any sembla que fins el dia 7 no estaran totes les plantilles de les escoles. I la UGT dubte que les tindrem totes les plantilles el dia 12 de setembre.

Les normes de joc han canviat i el que no importa és la qualitat de l’educació sinó abaratir l’educació convertint els docents com a recursos merament utilitaris. Som una eina. Mentre els polítics segueixen dormint al parlament cobrant una picossada, i com saben que nosaltres sempre farem la nostra feina bé, perquè ens estimem l’educació. Fa que cada vegada més la relació empresa i treballadors estigui més allunyada.

Tota empresa informa els seus treballadors, nosaltres els docents de publica ens trobem les mesures i el que ens passarà de sota mà sense tenir cap tipus d’informació. I quan ens seïem per pactar la negociació només descobrim dictadura democràtica del departament d’educació.

No proposem un model d’instància per la finiquitació, perquè la realitat ens mostra que el departament no contesta res per escrit i es fa servir del silenci administratiu. Davant tot això la Fete-Ugt començarà un camí cap a la defensa dels vostres drets encara que sigui jurídicament. Davant d’aquests  nou panorama, la UGT defensarà amb fortalesa que no ens trepitgin cap dels nostres dret, i cap forma de funcionar més que comporti una educació pitjor.

L’Educació ha de ser la nostra arma per poder sortir de la crisis. Però  ara per ara la Fete-Ugt descobreix que el que s’està fent és retallar per retallar destruint tot el que hem creat en 30 anys de democracia. És una tornada als anys 80.

Us demanem fortalesa, i que el vostre desànim serveixi per preparar-nos per les mobilitzacions que venen d’aquí res. Feu la vostra feina i no en feu de més. Els nostres alumnes no tenen la culpa però nosaltres tampoc. Si fem més del que ens pertocaria són hores que un substitut no es cobrirà. Així els pares veuran el que està passant, oposició ens donarà costat i el govern es quedarà sol. És una de les formes de guanyar aquesta batalla. Cal unir-nos els sindicats, les famílies, els diferents partits polítics, els moviments de renovació pedagògica. Perquè el que està en perill no és només la nostra feina sinó la qualitat de l’educació.

Un comentari a “Anàlisis d’una crònica anunciada