Educació inclusiva

Parlava la consellera Rigau que l’escola inclusiva, l’escola per a tothom, era un dels eixos bàsics d’actuació del Departament però, analitzant les mesures que es van prenen, sempre sota el principi de “bona gestió dels recursos”, te’n adones que  paraules i fets no quadren.

Alguns exemples: Les Escoles d’Educació Especial, els TIS (tècnics d’integració social), els Auxiliars d’educació especial, els EAP’s i els CREDA. Les escoles d’educació especial, a banda d’escolaritzar alumnes amb discapacitats, inclouen un Servei d’atenció, assessorament i seguiment als alumnes; i a l’hora orienten a mestres, tutors i centres ordinaris. Enguany, l’escola d’ educació especial ha patit una greu retallada de personal, fins el punt que aquell Servei que també atenia unes hores concretes alumnes dels centres ordinaris, on es traslladaven els professionals de l’escola especial, pràcticament ha desaparegut.

Determinats centres compten amb un integrador social, tècnic per atendre alumnes amb  dificultats per motius socio-econòmics, nouvinguts o d’altres característiques que necessiten un seguiment personalitzat; són els TIC’s, que treballen també amb les famílies. Ha començat el curs i hores d’ara no s’ha definit amb claredat si la jornada la realitzaran al centre on són adscrits o si hauran de reduir el servei al centre per compartir-la en un altre; amb el consegüent neguit, tan del personal afectat com del centre que encara no sap com organitzar-se.

Hi ha centres ordinaris que tenen adscrits la figura de l’Auxiliar d’Educació Especial,  per donar un suport a alumnes amb algun tipus de discapacitat. Ens adonem que, sota el principi de “optimitzar i prioritzar recursos”, es trasllada l’auxiliar a un altre centre per  atendre un altre alumne; ens diran que més greu, i no ho dubtem. Però la trista realitat és que es deixa l’alumne sense una atenció que continua necessitant; es tradueix en allò que es diu popularment “desvestir un sant per vestir-ne un altre”. Sempre es dirà que   dotaran l’alumne d’unes hores d’atenció amb personal adient; sí, però més precari. L’alumne veurà com l’auxiliar és amb ell només unes hores; el centre que no disposa del  professional tot el temps que l’alumne hi és, i el treballador veu com té un contracte fixe discontinu a través d’una empresa externa, i cada cop amb de menys  hores i per tant amb la corresponent  reducció de salari (per cert, aquests auxiliars treballen en un centre educatiu però no cobren segons el conveni dels laborals de la Generalitat sinó com a monitors de temps lliure).

 

Realment no quadren les paraules amb els fets. Anunciava la  consellera en roda de premsa d’inici de curs que un altre eix bàsic de Departament era treballar, a més de per l’èxit escolar, per la detecció precoç de les dificultats; quelcom ben contradictori quan veus que enguany hi ha menys personal als Equips Psicopedagògics i al servei de logopedes (CREDA).

 

L’educació inclusiva, l’escola per a tothom, és cara; ja ho sabíem. Però que no ens diguin que aposten per ella, que no ens diguin que el seu objectiu és que l’alumnat amb algun tipus de discapacitat s’integri amb normalitat  al centre ordinari si a l’hora redueixen els serveis que ho fan possible; que no enganyin el personal.

Autors:

Responsable de laborals de terres de lleida: Montse Fabregas

Responsable del sector de pública de Lleida:Xavier Giménez

Los comentarios están cerrados.