El Marc Unitari de la Comunitat Educativa hem organitzat un Debat Electoral en clau educativa per escoltar les propostes de les set formacions polítiques amb representació parlamentària que concorren a les properes eleccions del 21D.

Podeu veure el Debat gràcies a l’excel·lent feina de la FAPAC que l’ha penjat a la seva pàgina, fent servir  aquest enllaç:

DEBAT ELECTORAL SOBRE EDUCACIÓ. ELECCIONS 21D

Aquest que podeu llegir tot seguit és el resum del debat que ha fet arribar el MUCE a la comunitat Educativa i a la societat en general.

Amb motiu de les properes eleccions del 21D,

 La comunitat educativa reclama a totes les formacions polítiques compromís unànime per garantir més inversió en l’educació

 Les entitats que formen el MUCE alerten que sense un finançament i recursos suficients serà difícil garantir la igualtat d’oportunitats a l’escola i la gratuïtat del sistema. El pressupost del 2017 manté una reducció de la despesa per alumne del 20,3% respecte a la del curs 2010-2011, i una reducció en el funcionament dels centres del 27,7%. Recordem que el compromís legal és arribar a una inversió en educació del 6% del PIB català.

El MUCE ha traslladat a les diferents candidatures les seves principales demandes centrades en la defensa del model d’escola catalana, la lluita contra la segregació, i un finançament i recursos suficients per a la bona marxa de l’educació.

Amb motiu de les eleccions autonòmiques del 21D, el MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa) va organitzar un debat polític sobre educació, dimecres 13 de desembre a l’Escola Ramon Llull de Barcelona, amb tots els partits que es presenten als comicis: (per ordre alfabètic) Jéssica Albiach (Catalunya En Comú-Podem), Sònia Sierrra (C’s), Pilar Castillejo (CUP-Crida Constituent),  Ignasi Garcia Plata (ERC), Lluís Font (Junts per Catalunya), Elisa De Mata Arnaldo (PP), Ester Niubó (PSC).

El debat es va centrar en la distribució dels recursos que, al nostre entendre, és l’eix central sobre el que pivoten la resta de demandes en matèria d’educació pública de qualitat. El desplegament de les polítiques depenen, entre altres factors, dels pressupostos que es destinen a educació i de la seva gestió.

L’acte es va estructurar en tres blocs per conèixer quin model educatiu defensen els partits, quines mesures contemplen per lluitar contra la segregació, i quina és la seva aposta en finançament i recursos.

A continuació resumim les respostes dels representants de les candidatures:

Model educatiu:

Des de les entitats que conformen el MUCE hem alertat reiteradament del procés de desmantellament de l’escola pública des de fa uns anys que respon a la implementació d’un programa de privatització per part del Govern. També, hem denunciat que el funcionament democràtic de les escoles públiques ha estat substituït per una lògica piramidal inspirada en la gestió empresarial. La política educativa de la LOMCE i la LEC ha donat poder absolut a les direccions en detriment dels claustres i els consells escolars i ha desterrat el funcionament horitzontal, democràtic i plural de l’escola pública.   En els últims mesos s’està posant en qüestió el model lingüístic de l’educació pública catalana i fins hi tot s’acusa d’adoctrinament als docents.

Pel que fa al model educatiu que defensen les diferents formacions politiques,

Catalunya En Comú va apostar per una nova educació que garanteixi la gratuïtat del sistema i revertir el decret de direccions per fomentar la participació dels claustres en els consells escolars. C’s proposa tres llengües vehiculars igual que a totes les escoles privades; CUP defensa els principis de la ILP de l’educació, és a dir, una escola pública, universal, catalana, coeducadora, inclusiva, de la bressol a la universitat. Per la seva banda, ERC destaca que les seves actuacions aniran encarades a reduir l’abandonament escolar i l’èxit educatiu. Pretén desenvolupar un currículum més obert i on l’alumne sigui el centre de l’aprenentatge. Aposta per dotar d’autonomia i col·laboració entre els docents. Junts per Catalunyaadmet que la laïcitat a l’escola és necessària tenint en compte la realitat multicultural de la nostra complexa societat.  La democràcia a l’escola va més enllà del consell escolar. PP Pel que fa a la laïcitat no veu cap problema amb la doble línia d’escola pública i concertada religiosa, i proposa mes recursos en infraestructures per reduir els barracots. PSC admet que caldria millorar les polítiques d’igualtat d’oportunitats així com el domini d’una tercera llengua.

Quant al model d’escola catalana que s’està posant en qüestió els darrers mesos, així com les acusacions d’adoctrinament,

Catalunya en Comú defensa la llibertat de càtedra que ha de tenir el professorat. C’s  admet casos d’adoctrinament ateses les 100 denúncies per motius d’odi a Catalunya i per això justifica la intervenció de l’alta inspecció; CUP aposta per una escola en català i que sigui un espai real de llibertat i de participació. Per a  ERC és inadmissible parlar d’adoctrinament a les escoles i crea inseguretat intolerable entre els docents. Cal adequar cada pla lingüístic a l’entorn. Junts per Catalunya creu que acusar l’escola catalana de poca professionalitat és una temeritat. Per al PP no s’ha de permetre que es parli en general d’adoctrinament i cal denunciar les situacions i el posicionaments polítics que coarten la llibertat entre els alumnes, malgrat aquestes situacions no siguin la norma. Per al PSC ofèn profundament que es digui que l’escola adoctrina perquè s’ha treballat per aconseguir la integració. Creu que cada escola pot adequar el seu pla lingüístic a la seva situació i, quant a la laïcitat, aposta perquè la religió no sigui avaluable.

Segregació:

El MUCE aposta perquè la política educativa reverteixi la realitat actual fomentant l’equitat en l’admissió de l’alumnat i evitant la concentració d’alumnes amb necessitats educatives específiques en determinats centres educatius. La segregació escolar atempta també contra la fita d’aconseguir una escola pública de qualitat, equitativa i inclusiva, i respon a una manca de recursos.

La segregació social a través del suport incondicional als concerts educatius que no només promouen les diferències de classe i cultura sinó que les institucionalitzen.

Per combatre la segregació, s’aposta per reconfigurar el mapa escolar d’acord amb la necessitat social, eliminar els concerts educatius a les escoles que segreguen per sexe, desplegar el Decret d’Escola Inclusiva, potenciar una política pública d’innovació educativa global, invertir en la formació de mestres i professors en matèria de resolució de conflictes, educació emocional, tractament de la diversitat, assetjament escolar, i altres.

Pel que fa al compromís per combatre la segregació,

Catalunya en Comú  aposta per reforçar ajudes econòmiques que permetin fer totes les activitats (sortides, menjador, extraescolars, etc). També aposta per reduir progressivament els concerts començant pel que segreguen per sexe; defensa un nou decret d’admissió, i dotar de més recursos el decret d’escola inclusiva. Destaca la triple xarxa existent (concertada, pública d’elit i pública) C’s proposa llibres de text gratuïts i crear places de professorat de suport dins de l’aula per atendre a alumnes amb Necessitats Educatives Especials (NEE) i es mostra  en desacord amb el pagament a les escoles concertades. Per la seva banda, la CUP advoca per polítiques més àmplies d’habitatge i d’inserció laboral; eliminar la doble línia d’escola i fer que totes les escoles públiques disposin dels mateixos recursos. Aposta per acabar de forma prioritària amb els concerts que segreguen a alumnes o a treballadors. Reduir ràtios i ampliar el nombre docents. ERC justifica els concerts si responen a atendre necessitats d’escolarització de tot l’alumnat, i advoca per una política compartida entre ensenyament i els municipis per millorar l’atenció de l’alumnat  amb NEE. Junts per Catalunya destaca que el funcionament ordinari del sistema és el que modula el desenvolupament integral de cada un dels alumnes. PP defensa la inversió en la formació del professorat per abordar la segregació i, d’altra banda, consensuar al màxim la zonificació escolar.  PSC critica la falta de planificació educativa, demanda més recursos al Decret d’inclusiva, així com formació del professorat i millora de la plantilla per atendre aquestes necessitats. Aposta per recuperar la sisena hora.

 Finançament i recursos

La Comunitat Educativa denunciem la desinversió estructural i progressiva de recursos a l’escola pública que estem patint des del curs 2010/2011, així com la forma com es distribueixen els recursos en l’educació pública que està col·lapsant el sistema i promovent un efecte segregador com és el copagament de les famílies. Denunciem l’existència d’una triple xarxa: una escola pública de caràcter assistencial conviu amb una altra de tendència elitista, a més de la ja existent escola concertada. També denunciem l’onada privatitzadora i mercantilitzadora de l’educació, així com l’externalització de la política d’innovació educativa.

Pel que fa a l’aposta en finançament i recursos a l’educació,

L’aposta de Catalunya en Comú se centra en la reduir les ràtios, reduir la interinitat, apostar per la formació contínua, invertir en edificis per treure barracots, millorar la FP. Per la seva banda, C’s destaca la necessitat de ràtios més baixes i més docents de suport; potenciar la formació dual; i fer que els menjadors escolars siguin accessibles per als alumnes amb NEE. Quant a l’escola bressol, aposta perquè el Departament d’Ensenyament hi posi diners. La CUP aposta per la gratuïtat de l’etapa 0-3 i l’alimentació universal; per una millor planificació educativa coneguda per la comunitat educativa per acabar amb els barracots. ERC centra la seva preocupació en la discriminació positiva en els entorns desfavorits, la situació laboral dels docents i la seva carrera laboral. Junts per Catalunya és partidari de la LEC i, per tant, reconeix que caldria ampliar el pressupost, però s’ha de anar fent contextualitzant-lo. Proposa que hi hagi dos mestres a l’aula perquè entén la qualitat lligada al nombre de professorat no a les hores de classe. Recorda que el menjador no ha de ser negoci de ningú. Per la seva banda, el PP aposta per llibres de text gratuït, i reconeix que el pagament a les escoles bressol i municipals hauria de ser compartit entre el Govern i els municipis. El PSC aposta per augmentar la dotació de les beques menjador durant el curs escolar i també en vacances i en l’institut, així com beques per a llibres de text i per a les activitats extraescolars. Admet que falta impuls a l’FP, cicles formatius públics, i reduir la taxa d’abandonament.

Finalment, davant una de les preguntes del públic sobre el compromís de garantir les beques menjador al 100% per a l’alumnat per sota el nivell de pobresa i pel seu perllongament a secundària,

Catalunya en Comú defensa el servei de menjador a tots els centres educatius durant tot l’any. Per a C’s no és abordable l’any vinent, mentre que la CUP aposta per doblar la partida de beques i treballar per un model de menjadors que no estigui en mans de les grans corporacions. ERC es mostra partidari de garantir l’atenció alimentària des de primària a secundària seguint les experiències del Consorci d’Educació de Barcelona,  mentre que Junts per Catalunya reconeix que les beques són millorables però no és és factible a curt termini. El PP reconeix que la tendència ha de ser que sí a la gratuïtat en totes les franges escolars.

Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE):

Associació d’Estudiants Progressistes (AEP) – Associació de Joves Estudiants de Catalunya (AJEC) – Associació de Mestres Rosa Sensat (AMRS) – Catalunya Laïca – Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes d’Educació Secundària (FAPAES) – Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC) – Federació d’Educació de CCOO – Federació d’Ensenyament de CGT- Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya (FMRPC) – Federació d’Ensenyament FETE-UGT – Sindicat d’Estudiants (SE) – Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) – USTEC-STEs (IAC)