Ets aquí
Inici > INTERINS > Un CAEP vist per una interina

Un CAEP vist per una interina

Quan ets interí i et nomenen a un CAEP et cau el món a sobre. Els CAEP normalment estan en barris on evites passar-hi de nit, i de dia. Són barris que solen ser ghettos, on la població majoritària és immigrant,  on els nens i nenes solen passar-se el dia al carrer, on tenen força manca d’hàbits, on les seves famílies estàn desestructurades, on la seguretat del barri és força baixa. En definitiva, un lloc on no voldríeu anar-hi a viure.

És evident que totes les escoles són diferents, també els CAEP. Depèn de l’equip directiu i de la seva manera de funcionar, del professorat que hi hagi, de la voluntat i ganes de treballar de pares i mares que porten els fills al centre, de les pròpies criatures i de la manera que vegin l’escola. Hi ha moltes variables que fan que un centre vagi millor o pitjor.

 

Els interins també hi ajudem. Tot depèn de la voluntat que hi posis. Si hi vas amb la voluntat d’anar passant els mesos com es pugui i fer el mínim acceptable segurament no hi estaràs bé. Senyors! La voluntat amb què hi aneu és important!

Aquestes escoles són les típiques que mai surten en aquests “pseudo-homenatges” als mestres, ni són les que consellers i presidents de la Generalitat vénen a visitar. Això sí, tenen un magnetisme especial. Sé que em direu que tenen nivells més baixos que la resta, que no són tan educats com els nens d’escoles més “bones”. I jo us donaré la raó perquè la tindreu però amb discrepàncies.

 

Us he donat la raó en el fet de tenir nivells més baixos. S’ha de tenir en compte que molts d’aquests nens i nenes no tenen una llengua romànica, nosaltres tenim lletres que en el seu idioma no existeixen com la lletra E i, a sobre, escriuen de dreta a esquerra! És complicat, doncs, introduïr-los en el català, tan llegit, com escrit, com parlat. Un altre factor que hi influeix és que no és la seva llengua materna. Aquests fets, entre d’altres coses com la seva mobilitat, fan que ens quedem endarrerits en avançar en la majoria de matèries.

Fem unes classes molt vivencials, manipulatives i intentem que siguin divertides. Així captem la seva atenció i fem que s’ho passin bé al mateix temps que aprenen. Però això comporta molta preparació de materials i necessitem molt de temps (que sovint no tenim) per preparar-ho i moltes reunions de coordinació per anar tots a una. Val a dir que voldríem fer moltes més activitats, però sovint ens falten recursos humans i materials per fer-les.

Si a més de preparar sessions com les que he comentat abans ets carinyós, psicòleg, ets capaç de solucionar problemes, tens infinita paciència, t’escoltes els nens, tens ganes de treballar i, en resum, aprens a estimar aquestes criatures (és molt fàcil d’aconseguir) aquest és el teu lloc.

Jo he tingut sort, estic en un CAEP rodejada de grandíssims professionals sovint atacats per el propi departament afegint més dificultats a la molt difícil tasca que estem fent. Sóc interina, però aquí em vull quedar. Si algú del departament d’ensenyament ho llegeix i ho té en compte li estaré molt agraïda perquè ja he trobat el meu lloc.

Ares Fàbrega Pérez

COMPARTEIX, PENJA-HO A LA TEVA ESCOLA

3 thoughts on “Un CAEP vist per una interina

  1. Hola Ares,
    Avui he vist aquest article m’ha agradat però crec que de cara a la generalització que fas al principi, hi hauries d’anar en compte. “Són barris que solen ser ghettos, on la població majoritària és immigrant, on els nens i nenes solen passar-se el dia al carrer, on tenen força manca d’hàbits, on les seves famílies estàn desestructurades, on la seguretat del barri és força baixa. En definitiva, un lloc on no voldríeu anar-hi a viure.”
    Penso que hi ha CAEPs i CAEPS i no tots tenen aquest entorn tan extremament desfavorable que descrius. Molt dels infants tenen situacions realment difícils però tampoc parlem, sovint, de nens que es passen tot el dia el carrer. Per posar-te un exemple a què em refereixo, no és el mateix el barri de la Mina que el Carmel (tots dos a Barcelona) i en els dos hi podem trobar CAEPs.

  2. Hola Ares, estic super d’acord amb tu i amb tot el que escrius en el teu article. jo també soc interina i des de que estic treballant a l’escola pública ja he pasat per bastants CAEPS i què? per mi si son centres especials però especials en quant al gran equip humà i professional que tenen i personalment, m’he sentit tant a gust treballant-hi i aportant el meu granet de coneixements i amor per aquests alumnes i aquestes famílies que no tinc cap problema en continuar treballant. Continuem així. isabel Cabrea, mestra d’educació infantil.

  3. Ares,
    M’ha agradat molt el teu article. Jo mateixa he treballat molt sovint en centres de zones deprimides socialment i comparteixo amb tu una sensibilitat que té a veure amb tot el que expliques a l’article. Un professional de l’ensenyament que no tingui com a eix central els alumnes amb dificultats és com un govern que no té cura dels centres més necessitats. Hem de recuperar el seny per l’escola pública.
    Estimar el que fas és el millor camí per fer feliços als altres. Felicitats!
    Anna Montero
    Responsable d’Ensenyament públic FETE-UGT

Comments are closed.

Top