Un model a seguir pels polítics: Finlàndia

Els Joves de la UGT Avalot ha presentat avui una campanya on es compara la reforma laboral de Finlàndia amb la d’Espanya. És interessant llegir-la, perquè fan el contrari que a Espanya.

Finlàndia, ha estat un dels darrers països en aplicar una reforma laboral, però una que no té res a veure amb la nostra. D’entrada,perquè ha estat consensuada pel conjunt dels agents socials del país. A més, tot i que ens pugui semblar increïble, aquesta reforma inclou mesures de major protecció sanitària i de seguretat, amb la finalitat de facilitar que els treballadors es mantinguin el màxim temps possible com a població activa. Cal destacar que la reforma finesa també incrementa la protecció de la població aturada, incrementant les prestacions bàsiques per atur, així com l’ajut per habitatge.

En canvi, a Espanya el terme reforma laboral és sinònim de desregulació del mercat de treball, i la que més de tota la història democràtica del nostre país, la que acaba de decretar el govern del PP. Al contrari que a Finlàndia, la nova reforma laboral espanyola es caracteritza per desprotegir encara més la classe treballadora, precaritzar eternament les condicions laborals dels joves, privatitzar els serveis públics d’ocupació i, en definitiva, desmantellar l’estat del benestar i el nostre model social. I, fins ara, a països com Finlàndia no els ha anat gens malament amb aquest tipus de polítiques, com es pot veure al següent quadre comparatiu de les condicions laborals de la gent jove. És més, amb aguantat molt millor la crisi econòmica.

Amb aquestes dades podem observar com la destrucció d’ocupació en joves menors de 25 anys entre els anys 2007 ‐inici de la crisi econòmica mundial‐ i l’any 2011 a Espanya és brutal: d’un atur juvenil estructural aproximat del 20% passem quatre anys més tard a gairebé el 50%, i això que el nostre mercat laboral és un mercat “rígid”. Això suposa un increment del 28%, mentre que en aquest mateix període l’atur juvenil ha augment un 5,7% a la UE‐27 i només un 3,6% a Finlàndia, que es troba en un nivell de desocupació entre els menors de 25 anys del 20,10%.

També destaca la taxa d’ocupació dels joves amb titulacions superiors, que a l’Estat espanyol es troba en el 40%, mentre que a Finlàndia arriba al 86%. Per tant, el seu model productiu basat en fortes inversions en recerca i innovació és garantia de futur dels i les joves estudiants, que no han de marxar fora de les seves fronteres en busca d’un futur, a diferència del que passa al nostre país on els polítics reneguen de les  seves responsabilitats i conviden a marxar els joves a altres països per poder iniciar el seu projecte professional i, en definitiva, iniciar un projecte de vida.
Una altra dada que ens crida molt l’atenció és que ara sembla que al nostre país s’ha de fomentar la cultura emprenedora, que en realitat no és un altra cosa que dir‐li a la gent que es busqui la vida. El nombre de joves menors de 25 anys autoocupats a Finlàndia és de 7.500, enfront dels 47.700 autònoms espanyols. Per tant, pensem que l’emprenedoria és una via més per guanyar‐se la vida, però no és la solució que necessita el nostre país per poder fer un canvi del model productiu que ens porti a sortir d’aquesta crisi amb garanties de futur.
La reforma laboral del PP: encara més atur i més precarietat La nostra reforma laboral hauria de ser consensuada amb els agents social atès que
nosaltres coneixem la realitat laboral i social real que els joves i les joves del nostre país viuen cada dia.
Com afecta la reforma laboral imposada pel Partit Popular als i les joves?
• Es podrà treballar amb un contracte de formació durant 3 anys amb les condicions precàries que aquest comporta.
• El nou “contracte per a emprenedors” té un període de prova d’un any, de  manera que quan quedi un dia per fer l’any et podran dir que no has passat el
període de prova i acomiadar‐te sense haver de rebre cap mena d’indemnització.
• Un dels punts que pensem que aquesta reforma precaritza molt la situació de  la classe treballadora és donar a les empreses de treball temporal la legitimitat
de realitzar tasques d’agències de col∙locació. Des del nostre sindicat creiem  que el que s’hauria de fer és destinar recursos personals i econòmics per a
poder assessorar, orientar i formar els i les joves del país, ja que només un 40% troben feina a través del serveis públics d’ocupació, a diferència del 86% que ho
fa a través del capital social (familiars i amics).
• Et contractaran a temps parcial i si et necessiten més estona o producció  hauràs de realitzar hores extres. Per tant, aquest contracte ideat per a conciliar
la vida laboral i personal perd part de la seva naturalesa.
• L’empresa podrà realitzar modificacions substancials de les condicions de treball quant a jornada, horari, règim de treball a torns, quantia salarial…

• La fulminació de la negociació col∙lectiva que regula les condicions laborals. L’empresari podrà despenjar‐se del conveni col∙lectiu si al∙lega causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció.

• Els expedients de regulació d’ocupació no caldrà que siguin autoritzats per l’autoritat laboral, amb la vulnerabilitat de la classe treballadora respecte a l’empresari que això representa.
• La falta d’assistència justificades al treball que assoleixin el 20% de les jornades hàbils en dos mesos o el 25% en 4 mesos dins d’un període d’un any pot comportar l’acomiadament.
• L’aplicació de l’acomiadament per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció es podrà aplicar als treballadors laborals del sector públic.
• Fins que l’atur no estigui per sota del 15% es podran continuar celebrant contracte per a la formació fins als 30 anys.

Diuen que tenim la generació de joves més formada de la nostra història, però també la que s’està trobant la pitjor realitat a l’hora de tenir la seva pròpia vida i emanciparse. Segons un estudi de l’Eurobaròmetre publicat al mes de juny del 2011 sobre mobilitat juvenil, Espanya es troba entre els sis primers països amb major percentatge de població jove que expressa el seu desig d’iniciar una nova etapa a un altre país, bé sigui per ampliar estudis o per buscar treball. El 68% dels joves espanyols diuen que volen marxar a l’estranger; d’ells, el 36% per un temps determinat, mentre que el 32% no mostra perspectives de retorn, el que ens sembla molt preocupant. Es tracta, com ja venim denunciant des de fa temps, de la Generació JESP (Joves Emigrants Sobradament Preparats). Quin futur té un país que l’única esperança i oportunitat que ofereix als seus joves és emigrar a països amb millors condicions laborals?

Els joves de la UGT Avalot proposen:

 

1. La immediata retirada de la reforma laboral, que com ja ha dit el propi president del Govern, generarà més atur. A més, es tracta del cop més dur als drets laborals dels darrers 30 anys a Espanya.
2. Polítiques actives d’ocupació específiques per als diferents col∙lectius de joves amb dificultats per trobar feina:
• Els altres joves, joves que no tenen formació específica majoritàriament
provinents del mon de la construcció i d’empreses de poc valor afegit, avui
deslocalitzades a altres països amb la legislació laboral i mediambiental més
minsa i salaris més baixos.
• I els JESP, joves amb formació superior que per la impossibilitat del nostre
model productiu d’oferir una oportunitat laboral amb garanties, estudien la
possibilitat d’iniciar un projecte professional i personal fora de les nostres
fronteres sense bitllet de tornada.
3. Canvi de model productiu. Més inversió en Recerca i Desenvolupament, equiparant‐nos a altres països europeus amb quantitats superior al 2% del PIB, essencial per fer el canvi del model productiu que necessita la nostra economia,
que ens ha portat a unes quotes d’atur que no es coneixen a cap altre país europeu. Espanya, l’any 2010 va invertir en R+D l’1,39% del PIB, mentre que Finlàndia en va invertir el 3,5%.
4. Salaris. Dignificar els salaris al nostre país, principalment els de la gent jove, que ja no poden ser més baixos. Situar el SMI en el 60% del salari mig nacional, tal com recomana la Carta Social Europea.
5. Posar fi a la política de dèficit 0, que cada cop enfonsa més la nostra economia, i a les retallades social i de serveis públics, que afebleixen l’Estat del Benestar. L’administració ha de buscar nous ingressos (no només parlar de retallades), a partir d’una reforma fiscal que faci el sistema més just i progressiu i de controlar el frau fiscal. No poden negar prestacions a la gent més desafavorida quan el frau fiscal representa el 22,3% del PIB de Catalunya (16.000 milions d’euros anuals, el 72% dels quals són evadits per les grans empreses) i s’ha eliminat a la pràctica l’impost de successions i donacions, que permet que les famílies riques d’aquest país s’estalviïn de pagar 160 milions d’euros anuals.
6. Polítiques públiques d’habitatge per a joves. L’administració ha de crear un part d’habitatges de lloguer a preu social per facilitar l’emancipació dels i les joves del nostre país, ja que tot i l’ajust dels preus de l’habitatge, aquests encara segueixen sent prohibitius.
7. La nacionalització d’algun banc que ha rebut diners públics, per tal que es pugui facilitar el crèdit a empreses i famílies, així com la regulació dels salaris dels seus
directius.

Un comentari a “Un model a seguir pels polítics: Finlàndia

  1. A mi aquest post m’ha deixat sense paraules. Aquí es veu la incompetència dels nostres polítics.