No és cap secret que aquests dies els interins i substituts esteu angoixats. És normal, jo també ho estaria degut a que els govern espanyol i català no retallen sinó suprimeixen llocs de treball.
Nosaltres, el nostre col·lectiu tenim feina gràcies a la natalitat. És a dir, a la quantitat d’infants que neixen. Com sabeu, portem dos anys que malgrat augmenta la quantitat d’alumnes ho fem amb la mateixa plantilla. Això a partir de l’any que ve s’acabarà i en menys de 5 anys hi haurà normalització de la borsa d’interins. Tot i això és una suposició però una bona perspectiva ens facilita la vida. Justifico aquesta idea per les següents dades objectives:
1.-Natalitat:www.idescat.cat us recomano que la visiteu per analitzar la demografia del nostre territori. Us passo les dades any a any per valorar-les.
| Edat | Infants | Edats | Infants | Edats | Joves |
|
0 |
82759 |
6 |
81445 |
12 |
68262 |
|
1 |
85874 |
7 |
78733 |
13 |
68726 |
|
2 |
88822 |
8 |
75270 |
14 |
67028 |
|
3 |
85215 |
9 |
73434 |
15 |
66491 |
|
4 |
84534 |
10 |
73814 |
16 |
66923 |
|
5 |
82840 |
11 |
71074 |
17 |
67835 |
Hi ha una diferència de més de 20.000 alumnes entre els infants acabats de néixer i els que fan actualment 1r d’ESO. Això vol dir que si durant aquests anys el creixement ha estat a primària, en els pròxims anys veurem que el creixement estarà a secundària i creixerà de forma exponencial.
A primària seguirà creixent, ja que de primer de primària (6 anys) a 0 no baixa de 80000 infants. Per tant, seran necessaris més mestres.
2.-Portem dos anys consecutius amb la mateixa plantilla, acollint el màxim d’alumnes possibles. Però pel mateix sistema hi ha un límit i malgrat l’augmenti, l’Estat espanyol d’aquí un any no podrà mantenir la mateixa plantilla.
En definitiva, en breu es tornaran a crear llocs de treball, no gràcies al govern que segur que es posaran medalles,sinó gràcies a la demografia.
[…] faig un dies vaig penjar una nota d’esperança als interins i substituts.Avui vull complementar-la amb més dades objectives, de que tinc raó. I el que faig és analitzar […]
[…] faig un dies vaig penjar una nota d’esperança als interins i substituts.Avui vull complementar-la amb més dades objectives, de que tinc raó. I el que faig és analitzar […]
Planficar el futur de l’oferta educativa i de les necessitats d’escolarització d’un municipi o territori és un dels objectius principals de qualsevol polític amb responsabilitats directes en educació, sigui del color que sigui. El que sabem per l’estadística és que en previsió al 2017 la tendència farà augmentar les necessitats en la secundària i disminuiran les de primària i tenir present això a dia d’avui comporta planificar en matèria d’infraestructures i en matèria de personal. Si no es té present el futur en el mateix present ,valgui la redundància, per aquesta inversió de la piràmide, els instituts del futur inmediat no estaran preparats ni el professorat tampoc. Cal preveure sempre el futur, perque tot i els marges d’error que sempre hi són, les preses de decisions polítiques encertades de l’avui segur que facilitaran en positiu els canvis del demà.
Bona estadística però tenim la mania de pensar sempre molt més lluny del que tenim, m’interessa el temps actual ” aquest any i el vinent ” no pensar d’aquí 10 anys!!!,
Domènec sempre parlem de coses negatives, cal pensar en pensatiu sent realista. Jo penso que això és real. La nostra feina ens nutrim de naixements, i les dades estan abstretes de http://www.idescat.cat organisme oficial.