Com sabeu, aquest mes de juliol vam informar com Funció Pública havia d’aplicar l’augment del 0.5% que resta pendent del 2024 i que va desbloquejar-se al darrer Consell de Ministres, en compliment de l’Acord Marc signat per la UGT.
Tot i que UGT esperàvem terminis més curts, finalment aquest augment es veurà reflectit a les nòmines de setembre i octubre abonats en dues parts: els endarreriments del 2025 s’inclouran en la nòmina de setembre i els del 2024 els cobrarem a la nòmina d’octubre.
La UGT considerem que aquesta decisió és una ofensa al personal dels serveis públics i reclamàvem l’abonament ja a la nòmina de juliol, perquè l’aplicació de l’increment està sobradament justificada (accediu aquí a les resolucions, ordres i decrets llei que recullen la seva aplicació).
Com a UGT encara no entenem que l’Administració General de l’Estat, també amb pressupostos prorrogats, ja tenia previst aplicar aquest augment a la nòmina del mes de juliol, i no s’hagi aplicat també a la Generalitat. Esperàvem quelcom més aquesta vegada.
Com a UGT Educació Pública pensem que, tenint en compte l’històric de retallades que vam patir el conjunt de la comunitat educativa de Catalunya, aquesta mesura no afavoreix sigui una mesura que afavoreixi el benestar del col.lectiu.
Com es pot comprovar a l’estudi comparatiu de la UGT portat a terme en l’àmbit estatal, tot i les millores salarials aconseguides per la UGT amb la signatura de l’acord Marc, a Catalunya el col.lectiu docent encara ens situem a la cua (actualment penúltima posició) quant a sou que percebem, sense tenir en compte que el cost de la vida a Catalunya és més elevat que a altres comunitats autònomes.
La UGT Educació Pública tenim molt present en el nostre full de ruta que la millora salarial és un dels aspectes ineludibles a tractar a les negociacions amb el Departament d’Educació.
Així ho vam traslladar a la reunió que vam mantenir amb la Consellera d’Educació Esther Niubó durant l’inici d’aquest curs 2025-26.
La comunitat educativa de Catalunya arrossega necessitats endèmiques que fa anys que devaluen la qualitat del nostre sistema educatiu. És responsabilitat de la classe política estar a l’altura de la situació i impulsar un pla d’actualització de condicions laborals amb compromisos reals a curt i mitjà termini, que permeti recuperar la qualitat educativa imprescindible per donar resposta a una societat en constant evolució.
Aquest pla no pot obviar la importància d’aspectes com reduir les ràtios, garantir els recursos humans i materials necessaris i assegurar unes condicions de treball que permetin desenvolupar la nostra tasca amb qualitat i estabilitat.
Sense personal docent valorat i amb bones condicions, cap millora educativa serà possible.
