UGT crida al retorn de la unitat sindical
Ara fa gairebé un any, UGT Educació Pública, juntament amb companys i companyes d’USTEC i de CCOO, vam tancar-nos al Departament d’Educació i vam passar-hi la nit. Sense saber-ho, vam donar el tret de sortida a les majors mobilitzacions del personal docent i personal dels centres en les últimes dècades. Gràcies a la implicació de tot el personal docent de Catalunya, hem fet història: desenes de milers de persones mobilitzades, centenars d’assemblees a escoles i instituts, concentracions, piquets informatius… i 11 jornades de vaga.
Malauradament, ens trobem davant d’un conseller d’educació que també està fent història. Un polític que menysprea la negociació col·lectiva i que, des del principi, ha intentat desprestigiar al seu personal docent i soscavar la legitimitat dels sindicats en la defensa de les reivindicacions de totes i tots. Per sort, la forta unitat sindical que s’ha trobat al davant l’ha fet fracassar.
La unitat sindical ha estat bàsica, però no fàcil de mantenir. Entre totes i tots, l’hem feta possible i això és un mèrit compartit que ens ha de fer sentir orgulloses. Que ningú no s’enganyi: si no fos per la pressió sindical i la mobilització dels treballadors i treballadores, ni hauríem assolit el retorn de l’hora lectiva i la contractació de 3500 nous companys i companyes, ni el Departament d’Educació es plantejaria, entre d’altres, el retorn de l’estadi als 6 anys, l’equiparació salarial del professorat tècnic d’FP o la reducció de les dues hores lectives al personal major de 55 anys. Això mai no havia estat a l’agenda del conseller i, sense la mobilització, mai no s’aconseguirà.
Tanmateix, no ens podem enganyar: cada dia que passa estem més a prop de les eleccions sindicals del 14 de març i cada organització sindical (nosaltres també) voldrà transmetre una imatge diferenciada de la resta, prou atractiva per obtenir el vostre vot.
Sabem que la feina feta és el major dels actius de cada sindicat, però tothom pot caure en sobreactuacions atribuïbles a la proximitat de les eleccions.
En qualsevol cas, no hem de permetre que la unitat sindical s’esquerdi. No podem passar de manifestacions de més de 30.000 persones a mobilitzacions de poc més de 300, del consens a l’hora de convocar vagues, de la unitat d’acció, de la preparació conjunta d’assemblees a escoles i instituts… a convocatòries de vagues ni negociades, ni pactades, mentre es porta a terme la negociació amb el Departament d’Educació.
Qualsevol esquerda en la unitat sindical és celebrada pel conseller d’Educació. De la mateixa manera que hem demostrat que la unitat aporta efectivitat a la mobilització, també ha quedat clar que la desunió provoca confusió i desmobilització. Malauradament, ja ho hem vist en les darreres convocatòries.
La UGT ho tenim clar. Creiem que la unitat ens dona força i credibilitat. Fa possible la mobilització del professorat i pressiona, de manera real, al Departament d’Educació. Per aquest motiu, instem a tots els sindicats a defugir d’individualismes i treballar per refer la UNITAT SINDICAL. Hem recorregut un llarg camí que comença a donar fruits. Enorgullim-nos d’allò que hem aconseguit i treballem junts per assolir noves fites.
Ens ho mereixem. Us ho mereixeu.
UGT Educació Pública