Dret de Vaga (accediu aquí a la infografia)

DRET DE VAGA A L’EDUCACIÓ
                                        

Què PODEM fer i què NO PODEM fer?

  1. Idees bàsiques
  • La vaga és un dret fonamental: aquell dia se suspèn la feina i la remuneració, però encara som docents.
  • L’adhesió és individual i irrenunciable: ningú no ens pot obligar ni a fer vaga ni a no fer-ne.
  1. Què PODEM fer el dia de vaga?
  • No impartir classes, no fer guàrdies ni altres tasques docents ordinàries.
  • Romandre al centre sense treballar: parlar amb companys, esmorzar, corregir, preparar classes futures, etc.
  • Fer assemblees, reunions i campanyes informatives abans i durant la vaga, sempre de manera pacífica.
  • Participar en manifestacions, concentracions i altres mobilitzacions convocades per la UGT.
  1. Què NO PODEM fer?
  • Substituir companyes en vaga o assumir les seves classes/guàrdies, ni voluntàriament ni per ordre de direcció.
  • Obstaculitzar l’entrada o la sortida del centre, coaccionar o amenaçar companys, ni instrumentalitzar l’alumnat.
  • Entrar a l’aula d’un altre docent per pressionar-lo a fer vaga o interrompre la seva activitat docent.
  • Incomplir serveis mínims si ens han designat formalment per fer-los.[
  1. Serveis mínims i control d’assistència
  • Els serveis mínims els fixa el Govern i són obligatoris per a les persones designades; es poden impugnar, però s’han de complir.
  • La direcció ha de controlar qui fa vaga i comunicar-ho al Departament; qui no treballa aquell dia figura com a vaguista i se li descompten les retribucions.
  • El professorat disposa de cinc dies hàbils per presentar al·legacions si hi ha errors en el registre de la vaga.
  1. Davant de dubtes o pressions
  • No estàs obligat a avisar prèviament si faràs vaga ni a signar documents d’adhesió.
  • Si la direcció dona ordres que poden vulnerar el dret de vaga, demana-les per escrit i trasllada-les immediatament al sindicat.
  • Davant qualsevol problema, contacta amb la teva secció sindical o delegats del centre per rebre assessorament i suport.

 

MOBILITZACIONS I TALLS DE VIES

Quan cal permís i què és recomanable?
Marc legal bàsic

  • Les concentracions en carrers, places i carreteres són exercici del dret de reunió i manifestació (art. 21 CE i Llei orgànica 9/1983), no del dret de vaga en si mateix.
  • No necessiten autorització prèvia, però SÍ comunicació prèvia a l’autoritat governativa (Subdelegació del Govern o Delegació del Govern en funció del cas).

Es poden tallar vies públiques?

  • Es poden convocar marxes lentes, concentracions o ocupacions temporals de vies sempre que s’hagin comunicat i s’hagi fixat itinerari, horari i objectiu.
  • L’autoritat pot proposar canvis de recorregut o horari o fins i tot prohibir la mobilització si hi ha risc fundat per a persones o béns (seguretat viària, emergències, etc.).
  • Els talls espontanis sense comunicar poden ser considerats il·legals i donar lloc a identificacions, sancions administratives o, en casos greus, responsabilitat penal.

Quan i com cal demanar permís?

  • Per a manifestacions, marxes o concentracions en vies de trànsit (carreteres, avingudes principals, accessos a ciutats) cal comunicació prèvia per escrit amb almenys 10 dies d’antelació (o 24 hores en casos urgents, si es justifica).
  • A la comunicació s’hi ha d’indicar: convocant, responsables, lloc o itinerari, data i hora d’inici i acabament, objecte de la protesta i previsió d’assistència.
  • La resolució (acceptant o modificant) s’ha de notificar en 48 hores; si no hi ha resposta, la mobilització comunicada es considera vàlida.

Riscos i responsabilitats

  • Si durant un tall hi ha danys a béns o lesions a persones, es poden depurar responsabilitats penals i civils, sobretot si la protesta no estava comunicada o s’ha desbordat el que s’havia previst.
  • L’autoritat pot dissoldre una concentració si esdevé violenta o genera una alteració greu de l’ordre públic amb perill per a persones o béns.
  • És recomanable designar responsables de seguretat i ordre intern, coordinar-se amb sindicats i evitar bloquejos complets de serveis essencials (ambulàncies, bombers, accessos hospitalaris, etc.).

Bones pràctiques sindicals

  • Prioritzar accions comunicades, visibles i segures: columnes, marxes lentes, concentracions a cruïlles estratègiques però amb passadissos per a emergències.
  • Fer sempre crides explícites a la protesta pacífica i al respecte per les persones que no hi participen.
  • Si la policia dona instruccions per obrir parcialment la via o modificar el recorregut, negociar però complir-les per evitar riscos majors per als participants.