Dret de Vaga (accediu aquí a la infografia)

DRET DE VAGA A L’EDUCACIÓ
Què PODEM fer i què NO PODEM fer?
- Idees bàsiques
- La vaga és un dret fonamental: aquell dia se suspèn la feina i la remuneració, però encara som docents.
- L’adhesió és individual i irrenunciable: ningú no ens pot obligar ni a fer vaga ni a no fer-ne.
- Què PODEM fer el dia de vaga?
- No impartir classes, no fer guàrdies ni altres tasques docents ordinàries.
- Romandre al centre sense treballar: parlar amb companys, esmorzar, corregir, preparar classes futures, etc.
- Fer assemblees, reunions i campanyes informatives abans i durant la vaga, sempre de manera pacífica.
- Participar en manifestacions, concentracions i altres mobilitzacions convocades per la UGT.
- Què NO PODEM fer?
- Substituir companyes en vaga o assumir les seves classes/guàrdies, ni voluntàriament ni per ordre de direcció.
- Obstaculitzar l’entrada o la sortida del centre, coaccionar o amenaçar companys, ni instrumentalitzar l’alumnat.
- Entrar a l’aula d’un altre docent per pressionar-lo a fer vaga o interrompre la seva activitat docent.
- Incomplir serveis mínims si ens han designat formalment per fer-los.[
- Serveis mínims i control d’assistència
- Els serveis mínims els fixa el Govern i són obligatoris per a les persones designades; es poden impugnar, però s’han de complir.
- La direcció ha de controlar qui fa vaga i comunicar-ho al Departament; qui no treballa aquell dia figura com a vaguista i se li descompten les retribucions.
- El professorat disposa de cinc dies hàbils per presentar al·legacions si hi ha errors en el registre de la vaga.
- Davant de dubtes o pressions
- No estàs obligat a avisar prèviament si faràs vaga ni a signar documents d’adhesió.
- Si la direcció dona ordres que poden vulnerar el dret de vaga, demana-les per escrit i trasllada-les immediatament al sindicat.
- Davant qualsevol problema, contacta amb la teva secció sindical o delegats del centre per rebre assessorament i suport.
MOBILITZACIONS I TALLS DE VIES
Quan cal permís i què és recomanable?
Marc legal bàsic
- Les concentracions en carrers, places i carreteres són exercici del dret de reunió i manifestació (art. 21 CE i Llei orgànica 9/1983), no del dret de vaga en si mateix.
- No necessiten autorització prèvia, però SÍ comunicació prèvia a l’autoritat governativa (Subdelegació del Govern o Delegació del Govern en funció del cas).
Es poden tallar vies públiques?
- Es poden convocar marxes lentes, concentracions o ocupacions temporals de vies sempre que s’hagin comunicat i s’hagi fixat itinerari, horari i objectiu.
- L’autoritat pot proposar canvis de recorregut o horari o fins i tot prohibir la mobilització si hi ha risc fundat per a persones o béns (seguretat viària, emergències, etc.).
- Els talls espontanis sense comunicar poden ser considerats il·legals i donar lloc a identificacions, sancions administratives o, en casos greus, responsabilitat penal.
Quan i com cal demanar permís?
- Per a manifestacions, marxes o concentracions en vies de trànsit (carreteres, avingudes principals, accessos a ciutats) cal comunicació prèvia per escrit amb almenys 10 dies d’antelació (o 24 hores en casos urgents, si es justifica).
- A la comunicació s’hi ha d’indicar: convocant, responsables, lloc o itinerari, data i hora d’inici i acabament, objecte de la protesta i previsió d’assistència.
- La resolució (acceptant o modificant) s’ha de notificar en 48 hores; si no hi ha resposta, la mobilització comunicada es considera vàlida.
Riscos i responsabilitats
- Si durant un tall hi ha danys a béns o lesions a persones, es poden depurar responsabilitats penals i civils, sobretot si la protesta no estava comunicada o s’ha desbordat el que s’havia previst.
- L’autoritat pot dissoldre una concentració si esdevé violenta o genera una alteració greu de l’ordre públic amb perill per a persones o béns.
- És recomanable designar responsables de seguretat i ordre intern, coordinar-se amb sindicats i evitar bloquejos complets de serveis essencials (ambulàncies, bombers, accessos hospitalaris, etc.).
Bones pràctiques sindicals
- Prioritzar accions comunicades, visibles i segures: columnes, marxes lentes, concentracions a cruïlles estratègiques però amb passadissos per a emergències.
- Fer sempre crides explícites a la protesta pacífica i al respecte per les persones que no hi participen.
- Si la policia dona instruccions per obrir parcialment la via o modificar el recorregut, negociar però complir-les per evitar riscos majors per als participants.
