Nou estudi de retribucions docents de l’any 2025 de la UGT (accediu aquí )
Ja n’hi ha prou
Novament, l’estudi elaborat per la UGT en l’àmbit estatal deixa palès que Catalunya necessita posar al dia, de manera urgent, les condicions laborals i salarials del seu professorat. No es pot parlar de qualitat educativa sense condicions dignes, ni exigir més responsabilitats, innovació i compromís a uns professionals que veuen com el seu esforç no és reconegut ni econòmicament ni laboralment.
Per tot això, des de la UGT pensem que les mobilitzacions del 24 de gener i la vaga de l’11 de febrer han de ser un punt d’inflexió per exigir una negociació real, amb voluntat política, que situï el professorat de Catalunya on li correspon.
Només amb pressió, unitat i una estratègia sindical efectiva es podrà revertir una situació que fa massa anys que s’arrossega.
Situació salarial insostenible del professorat a Catalunya, malgrat les millores assolides en l’àmbit estatal
Des de la UGT hem impulsat i aconseguit, en els darrers anys, millores rellevants en les condicions laborals del professorat allà on hem tingut capacitat real d’incidència i majoria de representació. Aquestes millores han permès recuperar parcialment drets retallats, avançar en l’estabilització de les plantilles, millorar determinats complements retributius i desbloquejar espais de negociació que feia temps que estaven aturats.
Tanmateix, l’anàlisi global de les dades posa de manifest que el greuge salarial que pateix el professorat, especialment a Catalunya, fa que la situació sigui avui clarament insostenible, malgrat els avenços assolits en l’àmbit estatal.
Punt de partida: les retallades del 2010 com a trencament estructural
L’estudi elaborat per la UGT evidencia que l’any 2010 marca un punt d’inflexió negatiu per als salaris docents a tot l’Estat, però amb un impacte especialment greu a Catalunya a conseqüència de:
- retallades salarials directes,
- congelacions retributives prolongades,
- eliminació o minoració de complements,
- i una paràlisi pressupostària sostinguda durant anys.
Entre 2010 i 2019, el professorat va patir una pèrdua molt significativa de poder adquisitiu, especialment a causa de la congelació del complement específic, amb una afectació desigual segons la comunitat autònoma, però especialment dura a Catalunya.
Evolució del salari (2010–2025): increments insuficients a Catalunya
L’evolució nominal del salari (en euros) mostra un increment progressiu a partir de 2019, fruit de:
- acords estatals negociats per la UGT,
- pujades generals de sou (2019, 2021 i 2022),
- i, especialment, de l’Acord marc per a una Administració del segle XXI (2022–2024), que ha suposat un increment acumulat proper al 9,8%, ampliable fins a un 11,5% real amb efectes d’arrossegament, que suposarà un increment del 21,3% en un període de sis anys.
Ara bé, l’estudi és clar: aquests increments estatals pel conjunt de les treballadores i els treballadors públics no incideixen sobre la pèrdua acumulada de valoració salarial estatal, causat per la congelació del complement específic, depenent de l’administració catalana, des del 2010.
Avui, els i les docents catalans continuen sent els tercers per la cua en retribucions a l’Estat. Aquesta situació és especialment greu si es té en compte que Catalunya presenta un dels costos de vida més elevats, sobretot en àmbits com l’habitatge, el transport o els serveis bàsics. El resultat és que el poder adquisitiu real del professorat català es troba entre els més baixos del país.
Un dèficit històric de política salarial a Catalunya
Aquesta situació no és ni puntual ni conjuntural, sinó el resultat d’un infrafinançament salarial sostingut en el temps. Els successius governs de la Generalitat han mantingut, de manera continuada, una política retributiva insuficient envers el professorat.
Aquesta deixadesa ha consolidat un greuge comparatiu inacceptable amb la resta de comunitats autònomes i ha provocat una pèrdua de poder adquisitiu que encara no s’ha corregit per l’absència de voluntat política real, tant del Govern català com de l’Estat.
A aquesta situació s’hi afegeix la limitada capacitat de transformació real del sindicat majoritari, USTEC, que, tot i haver ostentat durant més de quinze anys la major part de la representació sindical, no ha aconseguit revertir de manera efectiva la política salarial ni millorar les condicions laborals estructurals del professorat.
Any rere any, aquesta majoria a les meses de negociació no s’ha traduït en avenços substancials: ni en l’àmbit salarial —pràcticament congelat a nivell autonòmic—, ni en les condicions de treball, amb un col·lectiu sobrecarregat, amb recursos insuficients per atendre la diversitat i sotmès a una burocràcia creixent.
Altres greuges que agreugen encara més la situació
A la precarietat salarial s’hi afegeixen altres situacions que empitjoren encara més la situació de greuge comparatiu del col·lectiu català:
- coordinacions no retribuïdes,
- manca de reconeixement i cobrament de pernoctacions i cotutories,
- destinacions a llargues distàncies sense compensació adequada,
- manca de cobertura de les baixes inferiors a 8 dies,
- manca de convocatòria de places de catedràtics (Secundària) i sènior (primària)
Dades clau de retribucions (2025)
- Mestres: Catalunya és antepenúltima de l’Estat.
- Secundària: Catalunya se situa entre les tres comunitats amb els salaris més baixos.
- FP: diferències de fins a 700 € mensuals respecte a Euskadi, que lidera el rànquing salarial.
L’estudi constata, a més, que les diferències salarials entre comunitats no s’han reduït, sinó que han augmentat:
- el diferencial mitjà supera els 680 € mensuals,
- en FP arriba a més de 800 €,
- comunitats com Euskadi, Cantàbria o Castella-la Manxa han utilitzat la negociació autonòmica per millorar salaris,
- mentre que Catalunya, tot i el seu pes econòmic, es manté a la cua.
Això demostra que hi ha marge polític per revertir la situació quan existeix voluntat negociadora real.
Davant la persistència del greuge salarial, l’empitjorament de les condicions laborals i la manca de respostes efectives per part de l’Administració, les mobilitzacions del 24G i i l’11F calendaritzades no només són legítimes, sinó necessàries.
Exigim solucions reals!!
Si no rebem propostes serioses a les meses de negociació ens trobaran als carrers!!