Print Friendly, PDF & Email

La comunitat educativa ha  d’apostar pel diàleg, per l ’entesa i per l ’interès general. El  conflicte vigent entre la Conselleria d’Educació i el personal docent impedeix després de les onze sessions de vaga el desenvolupament de les mesures i accions que s’haurien d’afrontar per atendre les necessitats actuals i futures de la Formació Professional.

Urgentment, hem de solucionar el problema de l’equiparació salarial del Professorat Tècnic d’ FP amb el Professorat de Secundària. Els condicionaments imposats per la  Conselleria han encallat el  tema, cal doncs reprendre’l sense dilació. No pot ser que Catalunya sigui un territori  on  no  es  tingui  en consideració   ni   la   feina   ni   la   professionalitat   d’aquest   col·lectiu. Cal   aplicar   el   complement d’equiparació autonòmic ja, i més quan en seu parlamentària es va aprovar una moció en aquest sentit!

El nostre país ha de valorar econòmicament el talent del professorat tècnic per tal de captar i retenir el talent. Avui dia tenim grans dificultats en la borsa docent per  a trobar  persones  per  a cobrir  les demandes en  moltíssimes especialitats. Si  no  hi  ha  un  incentiu econòmicament satisfactori, en  matèria de recursos humans no podem competir amb les empreses que reconeixen salarialment la vàlua dels professionals. A més si  no  estem ben  remunerats,  no  es  desperten les  vocacions docents necessàries. És per això que hem de demanar una pujada de  sou via complement que afecti tot el  professorat d’ FP, sense distinció, al marge de la de l’equiparació dels  dos  cossos. 

Alguna  persona  rescindiria  un contracte fix en una empresa per a fer una substitució de quinze dies?

Tanmateix cal, però, arribar a un pacte d’estabilitat perquè cap professor/a tècnic/a quedi fora per no tenir la titulació universitària, donat que quan van ingressar en el sistema complien tots els requisits per a exercir la docència. No podem de cap de les maneres prescindir de la seva expertesa!

Com que no  tenim una  conselleria pròpia i depenem del  Departament d’Educació, ni  la  Direcció General ni els seus centres tenen plena autonomia per a decidir aspectes claus de la Formació Professional com  serien la  gestió del  personal, dels recursos, la  creació de  nous centres, l’adequació dels obsolets o de coses tan  aparentment senzilles com  seria  la  gestió  de  les  pràctiques de  l’alumnat conjuntament amb les empreses o crear nous perfils professionals de l’àmbit per exemple de l’esport.

Hem d’estudiar com dotar als centres d’una normativa pròpia emparada per la Conselleria perquè es puguin garantir els recursos necessaris derivats de la seva singularitat organitzativa i les demandes pròpies.

 Entre tots i totes hem de donar valor a la FP. Cal desplegar totalment la Llei de  Formació  i qualificació Professional.

 La Llei 10 / 2015 de 19 de juny de Formació i Qualificació Professional de Catalunya, no  està desenvolupada totalment gairebé vuit anys després de la seva aprovació.

La  UGT entén la  FP  com a FP  integrada ( Inicial, Ocupació i Contínua), on  ha  de  prioritzar la  formació al llarg i ample de la vida de les persones treballadores, ja que  hem  d’afrontar  els  reptes  d’una economia globalitzada i fortament competitiva. Estem i estarem en processos permanents de formació, haurem d’acreditar-nos i qualificar-nos professionalment, cosa que només es podrà  fer  en determinats centres de formació professional, d’aquí que esperem  que  en  el  segon  trimestre  es publiqui el  Decret  de  Centres  Integrats  de  FP  ( Catalunya  és  l’única  CCAA  que  encara  no  els  té, d’altres des del 2002! ) .

La FP  és  un  estudi d’ alta demanda, és  el  postobligatori amb més alumnes, creixent any rere any, amb una elevadíssima inserció laboral, però amb un índex elevadíssim d’abandonament prematur, cosa que volem solucionar amb la contractació de més persones orientadores, quatre-centes, xifra que va establir la  mateixa direcció general en  l’època de  Joan- Lluís Espinós i Josep Bargalló, però el  cas és que només en tenim uns trenta-sis dels quatre-cents que en necessitem!

Una millor informació i acompanyament de l ’alumnat és indispensable. En la  reunió per  citar algun exemple li direm que s’ hauria de recuperar del calaix de la Direcció General de FP el pla de millora del rendiment acadèmic, indispensable per a reduir l ’alta taxa d’ abandonament al primer curs de cicles formatius de Grau Mitjà.

Li volem recordar que de cap de les maneres l’inici  de  curs  pot  ser  com  a primària  o secundària donada l’especificitat de la FP. Els dos darrers anys fins a finals  de  setembre  hi  havia  persones matriculant- se. Esperem que enguany no torni a repetir- se l’escena de cues d’aspirants a una plaça la darrera quinzena de setembre!

Hi ha molts més temes a tractar.

La FP i el país ens demanen responsabilitat i compromís!

 

UGT SOM ÚTILS. ACONSEGUIM MILLORES

UGT EDUCACIÓ PÚBLICA

Jesús Martín. Responsable de FP als Serveis Públics de la UGT de Catalunya jmartin@apg.ugt.org

696 87 72 81