Inici d’un nou curs o un nou dia de la marmota? 

Després de la intensa lluita mantinguda el curs passat, entre innumerables concentracions, reunions i tancades al Departament, a més dels nou dies de vaga convocats pels sindicats de l’educació pública, comença un nou curs tant a primària com a secundària, amb l’anunci de la reducció de l’hora lectiva que portàvem reclamant des de l’any 2008.

Feia mesos que els sindicats reclamàvem la seva implantació, al setembre. I per aquesta raó, a finals del curs passat, vam portar una tasca intensa de contacte amb els partits polítics, per obtenir el compromís d’un acord pressupostari que ho fes possible. Arriba el setembre i el Departament ens comunica que la seva implantació únicament és possible al gener.

Som coneixedors dels problemes que això pot comportar pel que respecta als horaris (sobretot a Secundària), però aquesta era una de les línies vermelles que la UGT (juntament amb la resta de sindicats) ja vam marcar per l’inici de les negociacions amb el Departament (recordem que ja va oferir la reducció d’aquesta hora únicament a Primària i que NO ho vam acceptar).

Tot i aquestes dificultats organitzatives (provocades pel Departament per NO aplicar-ho al setembre com feia mesos que ho demanàvem) no podem deixar de valorar la importantíssima fita que suposa l’increment de 3.500 llocs de treball nous que suposaria aquesta mesura.

Tampoc hem d’oblidar que la signatura de l’acord inclou un tercer paràgraf on s’estableix la negociació del calendari de la resta de reivindicacions durant aquest primer trimestre, entre elles el retorn del primer estadi als 6 anys (i no als 9 com fins ara), amb el retorn del deute corresponent, o la reducció de les 2 hores lectives per als majors de 55 anys, entre d’altres.

Una altra de les novetats per aquest curs 22/23, i no per això menys important, ha estat l’horari intensiu dels docents d’infantil i primària durant tot el mes de setembre i les activitats de lleure organitzades per cobrir les tardes, de vegades amb manca de personal per cobrir-les, o amb l’organització d’una “guarderia” d’alumnes. Afegim que hem patit unes setmanes inicials de temperatures desorbitades, amb escoles sense elements per refrigerar les aules i l’alumnat i amb el Departament que reaccionava tard o no reaccionava.
Pel professorat que ha sobreviscut a les temperatures, potser aquest inici de curs, ha estat interessant organitzativament. Des de la UGT fa anys que vam iniciar la campanya “Jornada intensiva, decidim entre tots/es“. Ara bé, està per veure quan el Departament es decidirà a fer públics els resultats de les proves pilot sobre la jornada intensiva i deixar que la puguin implantar altres centres que així la demanen. Per què Catalunya no l’aplica com moltes altres comunitats autònomes que ens envolten?

Els plans d’estabilització també és una de les novetats d’aquest curs. El Concurs de Mèrits va arrencar en plena onada de calor, sense prou informació sobre l’aplicatiu, titulacions que no hi constaven, dubtes que l’Administració no resolia, mèrits que no es podien col·locar enlloc, experiència docent que no es comptabilitzava…

De nou, el Departament surt del pas com pot, modificant l’aplicatiu “sobre la marxa”, amb personal administratiu amb una sobrecàrrega laboral evident i una despersonalització de tot el procés preocupant.

Però el mes de setembre encara tenia més sorpreses reservades. Estava per arribar de nou, com el dia de la marmota, l’enorme desgavell de les places d’FP, amb moltes famílies que veien com els seus fills i filles es quedaven sense la plaça demanada per la manca d’oferta formativa.

Una nova o vella manca de previsió a la qual ja ens té acostumats aquest Departament.
A més, tenim als companys/es de personal d’atenció educativa (PAE) amb mobilitzacions, reclamant un desplegament real del decret de l’escola inclusiva, que des del 2017, continua sense garantir que els alumnes amb necessitats educatives especials puguin escolaritzar-se en centres ordinaris amb l’atenció, els recursos i el personal amb la formació necessària perquè sigui quelcom real i no únicament paper mullat. On està la inversió necessària? Potser el famós Íker Jiménez ens podrà donar resposta a tant misteri.

Tristament, rebem la sensació que aquest nou curs no comença gaire diferent de com el vam acabar, amb contínues improvisacions d’un Departament d’Educació que no ens deixa clar si “NO assoleix” o es troba “en procés d’assoliment”.

Josep Maria Ibáñez García
Secretari del Sector Educació
UGT-SP TERRES DE LLEIDA