L’informe TALIS evidencia que és imprescindible la millora de les condicions sociolaborals del professorat per assolir una professió docent veritablement atractiva
Els resultats de l’Informe TALIS de l’OCDE mostren que el professorat espanyol percep que té més càrrega de treball que l’establerta reglamentàriament i que el temps que ha de dedicar a les tasques encomanades és més gran que el que necessitava el 2013.
- Introducció
La publicació dels resultats de l’informe TALIS mostra que el professorat espanyol de totes les etapes dedica un temps més gran a l’establert reglamentàriament per dur a terme la seva tasca malgrat haver reduït el percentatge que la càrrega lectiva representava respecte del total.
Els resultats també mostren que no hi ha diferències significatives amb les mitjanes tant dels països de la UE com de l’OCDE, excepte en el temps dedicat a la planificació i correcció del treball dels estudiants, que és percebut pel 54% dels docents espanyols com una font excessiva d’estrès, davant del 40% a l’OCDE i el 43.
L’informe TALIS mostra una anàlisi exhaustiva de la professió docent basada en qüestionaris realitzats pel mateix professorat a escalal mundial i que va més enllà de la distribució del temps de treball.
Les dades recollides també mostren aspectes tan importants com són les fonts d’estrès que afecten la feina, el clima i la disciplina a l’aula, el grau de benestar o el risc d’abandonament de la professió. És a dir, ens mostren una radiografia completa de l’entorn on es desenvolupen els i les docents per poder dur a terme satisfactòriament el seu exercici professional.
El professorat espanyol presenta, dins de la mostra, un grau més alt de satisfacció amb la seva professió i un menor risc d’abandonament que la mitjana.
Tot i això, es troba entre els països que més percentatge de temps dedica a la preparació de tasques i, igual que passa amb la resta de docents, expressa suportar una excessiva càrrega burocràtica que contribueix a generar estrès i malestar en la seva professió.
Els docents també manifesten que les noves exigències derivades a conseqüència dels successius canvis legislatius, el clima i la disciplina a l’ aula o la diversitat més gran i necessitats que presenta l’alumnat, repercuteixen substancialment a la feina diària i també constitueixen fonts d’estrès i malestar.
D’altra banda, el professorat espanyol declara disposar de prou autonomia per a la planificació i el desenvolupament de la seva tasca a l’aula.
Les dades de l’informe permeten concloure que el nucli del malestar docent a Espanya es concentra principalment en la càrrega administrativa i avaluativa, mentre que la docència directa mostra un pes relativament més estable i homogeni.
- El benestar emocional del professorat i el risc d’abandó
Les dades de TALIS són conseqüents amb les evidències que ens mostren com l’excés de la burocràcia i de treball, la realitat canviant i cada cop més exigent, així com les noves responsabilitats que ha d’afrontar el professorat, contribueixen a augmentar el risc de burnout a causa de l’estrès generat en l’exercici.
Tot i que no és un fenomen generalitzat, l’absència d’una legislació específica de riscos laborals tampoc no ajuda per prevenir i afrontar de manera anticipada els riscos en la salut física i emocional que enfronten els docents a causa del desgast en la tasca.
De fet, és un dels riscos principals que expliquen l’abandonament de la professió, cosa que unida a la cada vegada més rellevant manca d’incentius per retenir i captar el talent en estudiants i professionals que vulguin dedicar-se a la docència són un focus on posar l’atenció.
És veritat que les condicions econòmiques i la valoració per part de l’alumnat i les famílies tenen una elevada valoració, però també és cert que hi ha hagut un empitjorament de la càrrega associada al treball, per la qual cosa, si no s’apliquen polítiques que incideixin en la millora de les condicions sociolaborals i en la millora de la salut i benestar dels i les docents, ens trobem en un futur pròxim amb problemes ja s’està mostrant com a urgent en determinades especialitats científiques i tècniques, però també de l’àmbit humanístic.
- La diversitat a l’aula: repte i oportunitat
Els resultats de TALIS mostren que els entorns acadèmicament diversos també són els que tenen més probabilitat de suposar una exigència més gran a l’aula, tot i que és la proporció d’alumnat amb baix rendiment la que presenta una probabilitat més gran de causar disrupcions que altres característiques de l’alumnat, com la mida del grup, les dificultats lingüístiques o les necessitats educatives especials.
Les dades recollides posen de manifest que els diferents tipus de diversitat afecten la dinàmica de l’aula de manera diferent i que també afecten l’estrès i l’acompliment del professorat de manera diferent: mentre que les necessitats davant les actituds disruptives i de suport poden augmentar els nivells d’estrès del professorat, el baix rendiment acadèmic sembla estar més relacionat amb el clima de l’aula i l’organització de l’ensenyament.
A l’informe es confirma que la diversitat present a l’aula requereix una major adaptació i diferenciació pedagògica, tasques que exigeixen un esforç elevat en temps, atenció i agilitat pedagògica per part del professorat.
Aquestes exigències augmenten quan la diversitat acadèmica o la norma mateixa requereixen una instrucció diferenciada i mantenir la implicació de l’alumnat.
En el cas d’Espanya, aquesta dada es complementa al mateix temps amb la de l’experiència docent i l’elevat nivell de temporalitat (un 30% de mitjana enfront del 17 i 19% de la UE i l’OCDE, respectivament).
L’informe mostra una distribució més heterogènia de l’alumnat amb necessitats educatives entre els docents experimentats i novells, destacant l’elevat percentatge de professorat sense experiència que atén aquest alumnat o està destinat a centres amb més dificultat.
L’ informe realitzat el febrer de 2024 per UGT SP ja posava de manifest la necessitat d’una reforma d’ampli calat que introduís elements que fessin més atractiu l’exercici docent en centres o llocs de difícil exercici i millores en el procés d’inducció i preparació universitària. Aquestes mesures cobren més força i sentit amb les dades que aporta TALIS respecte a aquests apartats concrets.
- Conclusions i propostes
La conclusió més evident que podem obtenir d’aquest estudi que recull la percepció que tenen els docents sobre les condicions en què duen a terme la seva tasca és que, independentment de les dades objectives sobre el percentatge dedicat a certes tasques, com són les administratives, o les relacionades amb la preparació i la burocràcia docent, el professorat les percep com una font important d’estrès.
Un altre factor que influeix en el cansament és el reconeixement d’haver de dedicar més temps que el fixat normativament per dur a terme les seves obligacions laborals.
La segona conclusió, relacionada amb la primera, és la necessitat de fer una anàlisi exhaustiva sobre les fonts d’estrès que afecten el professorat per establir mesures de caràcter preventiu o, fins i tot, de canvis i millores en les condicions de treball.
Aquesta anàlisi passa, necessàriament, per la millora de les seves condicions sociolaborals com a mitjà per aconseguir que la professió docent sigui veritablement atractiva.
En aquesta línia, també caldria abordar serenament el model metodològic que hem d’implantar trencant la dicotomia entre continguts i matèries. Això requereix remodelar també el perfil i les competències que han de posseir els i les docents que han de portar-los a la pràctica, tant pel que fa a l’accés a la professió docent com a la seva formació, inicial i permanent, que els docents espanyols perceben com a pitjor que la mitjana, tant de la UE com de l’OCDE.
En un moment com l’actual, en què el Ministeri d’Educació està abordant una negociació que afecta la millora en les condicions en què el professorat du a terme la seva tasca i en l’atenció a la diversitat a l’aula, des de la UGT entenem que, per mantenir l’ensenyament en les millors condicions de qualitat i equitat, l’esforç ha de ser continuat, i per això defensem que les Administracions educatives estableixin una educació en equitat i qualitat amb iguals garanties a totes les comunitats autònomes que compensin les desigualtats existents entre els territoris.
També demanem que es fixin prioritats i límits en cas de reducció de despeses per tal de garantir els serveis educatius essencials, més enllà d’aportacions extraordinàries com les procedents dels fons europeus. En aquest sentit, els centres i col·lectius de difícil exercici, els projectes d’innovació i millora, les iniciatives encaminades a la reducció de l’abandó primerenc són alguns dels programes que haurien de tenir una consideració especial.
Finalment, referent a la inversió educativa, perquè el nostre sistema avanci, cal dotar-lo dels mitjans econòmics, humans i materials suficients, encara que també cal que aquests mitjans es destinin prioritàriament a les àrees, centres i col·lectius on siguin més útils i necessaris.
És important tenir una visió de conjunt que permeti simultàniament la reducció de la temporalitat del professorat, les càrregues burocràtiques innecessàries, la millora en l’equitat i la inclusió i el suport dels programes i les accions on encara més cal una intervenció prioritària que eviti tant el desgast del professorat com el fracàs escolar en l’alumnat.
- Recull de dades
- Professorat espanyol:
–Clima de treball: Un terç del professorat reconeix que hi ha ambient sorollós a les aules i pèrdues de temps per interrupcions. En els instituts, un 25% de docents diu que molts alumnes no comencen a treballar fins “molt després que comenci la classe”; enfront del 16% de mitjana OCDE.
–Estrès docent per manca de disciplina: el 50% del professorat espanyol se sent molt estressat per problemes de disciplina.
–Estrès en docents més joves: 58% dels docents més joves declaren experimentar aquest estrès.
-Estrès per alumnat amb necessitats educatives especials: 40% del professorat se sent estressat per aquest motiu.
-Formació inicial: únicament el 57% del professorat de secundària pensa que la seva formació inicial és adequada (molt per sota del 77% de mitjana de la resta de paisos de la OCDE).
-Salut laboral: El 16% del professorat espanyol sent “molt estrès” pel seu treball (un dels majors increments dels països enquestats amb un 5,6% d’augment respecte a l’edició anterior).
-Diversitat a l’aula: el 34% en secundària (i el 35% en primària), 12 punts més que la mitjana europea i de l’OCDE, manifesten sentir estrès degut al “excés de treball relacionat amb qüestions de diversitat, equitat o conflictes derivats d’elles”. Amb grans diferències entre autonomies (reflex, al seu torn, del distint percentatge de xavals d’origen estranger que tenen escolaritzats), que van del 25% a Cantàbria al 40% a Catalunya. - Dades del professorat català:
-Preparació de classes: la meitat (49%) dels professors d’institut i el 39% dels mestres de primària pateixen bastant o molt estrès en preparar les classes. Els més alts entre les comunitats autònomes analitzades i que també superen la mitjana de la UE (33%) i de l’OCDE (35%).
-Salari:el docents de Catalunya són els més insatisfests amb el seu salari (actualment som els 2on pitjor pagats de tot l’estat i amb un cost de la vida més elevat)
-Alumnat amb necessitats educatives: el 87% de secundària i 90% de primària asseguren tenir alumnes amb necessitats educatives diverses. Aquest percentatge en el conjunt d’Espanya és d’un 78% en secundària i un 82% en primària, mentre que en el conjunt de l’OCDE i a la UE és d’un 77%.
–Atenció a alumnat amb dificultats: el 51% dels docents de Catalunya experimenten estrès a les aules, especialment a l’hora d’atendre l’alumnat amb necessitats especials.
-Diversitat a l’aula: el 40% dels docents de Catalunya manifesta estrés degut a l’excés de treball associat a la diversitat, equitat o els conflictes derivats en les classes.
-Atenció a les famílies: el 51% dels docents de Catalunya afirma experimentar estrés davant les situacions de comunicacions amb les famílies.
-Comunitats amb major estrès docent: Catalunya es situa a la capçalera, amb un el 55% dels docents que declaren estrès per la manca de disciplina.
-Altres comunitats amb valors alts: Balears 40%, Comunitat Valenciana 37%, Canàries 36%. Totes sobre la mitjana nacional (42%) però menys que Catalunya.
-Comunitats amb valors baixos/moderats: Andalusia, Astúries, Cantàbria ≈ 34% cadascuna; La Rioja el més baix, amb 31%.