UGT Catalunya
Barcelona, 9 de març de 2026
UGT qualifica com a “positiva” la proposta global presentada avui pel Departament d’Educació
L’augment de sou del professorat es concreta en una pujada del 30% del complement autonòmic
L’acord preveu una actualització addicional del salari d’aquí a dos anys si es produeix una millora en el finançament per a Catalunya
L’augment del 30% de l’anomenat complement específic general, que depèn en exclusiva del govern autonòmic, és la xifra definitiva que ha presentat avui el Departament d’Educació i FP als sindicats de la mesa sectorial, en el marc de les negociacions per a la millora de les condicions laborals i el sistema educatiu.
La proposta preveu que la pujada de sou s’apliqui de forma progressiva en els propers quatre anys, de manera que, al final d’aquest període, el professorat percebrà més de 200 euros al mes en la seva nòmina.
Al mateix temps aquest increment suposarà pel col·lectiu docent de Catalunya una escalada al rànquing de sous autonòmics de 10 posicions, passant de la 16a posició actual (d’un total de 18) a la 6a.
L’increment retributiu en xifres:
A més, l’acord inclou una clàusula de forma expressa que preveu la possibilitat de seguir negociant el salari, a partir del segon any de vigència de l’acord, si es produeix una millora en el finançament autonòmic per mà dels mecanismes establerts, com són l’aprovació dels pressupostos o bé l’obtenció d’un finançament singular per a Catalunya. Segons la responsable d’UGT Educació Pública, Lorena Martínez: “Aquesta proposta s’ha de veure com una finestra d’oportunitat per seguir avançant en la millora de les condicions laborals del col·lectiu docent i, per això, en fem una valoració positiva”.
L’augment del 30% del complement específic s’afegeix a l’increment salarial de l’11% per a tots els treballadors i treballadores del sector públic, que el sindicat UGT va signar -juntament amb CCOO- el novembre passat a Madrid, en el marc de l’Acord per a la Millora de l’Ocupació Pública i el Servei a la Ciutadania. En aquest sentit, Martínez assenyala: “Aquest acord històric s’ha signat en un context de gran complexitat política i parlamentària, amb una regla de despesa que no es pot sobrepassar i que aglutina el treball intens de totes les parts per aconseguir el major consens possible”.
Més mesures en política salarial
Una altra de les novetats que incorpora l’acord és la compensació econòmica de les activitats que impliquen pernoctació, com ara les colònies o els viatges de final de curs, amb 50 euros per nit i docent. Igualment, el Departament es compromet a establir un complement econòmic que garanteixi l’equiparació salarial del professorat en sectors singulars de formació professional per al curs 2027-28.
L’increment salarial es presenta acompanyat d’un paquet de recursos més ampli que ha de permetre, no només satisfer les reivindicacions laborals del col·lectiu docent, sinó també millorar la qualitat del sistema educatiu de forma global. En aquest sentit, el professorat de tota Catalunya s’ha manifestat recentment als carrers per reclamar més recursos per a l’educació inclusiva, la baixada de ràtios, més estabilitat de les plantilles, la necessitat de comptar amb un currículum consensuat i per la descàrrega burocràtica.
Aquest acord de mesures globals té com a objectiu reflectir la voluntat d’entesa entre les parts, establir compromisos concrets -planificats en el temps- i avaluar les mesures adoptades. Per fer-ho, en el termini màxim d’un mes des de l’entrada en vigor de l’acord, és previst constituir una Comissió de Desplegament i Seguiment, encarregada de supervisar el compliment dels acords. Aquesta comissió estarà integrada per les organitzacions sindicals que subscriguin l’acord.
Estabilitat de les plantilles i democràcia als centres
Una de les demandes del professorat ha estat la de comptar amb equips docents estables als centres educatius. Per atendre aquesta demanda, el Departament fixa en un 85% el nombre de places docents amb destinació definitiva per a l’any 2028, la qual cosa suposa un increment de gairebé un 30% respecte de les places docents d’aquesta condició que hi ha actualment al sistema.
Aquesta mesura ve de bracet de l’establiment d’una previsió anual de places vacants a ofertar en el concurs de trasllats del personal funcionari. Segons la responsable d’UGT Educació Pública, Lorena Martínez: “L’estabilitat de les plantilles docents ajuda a consolidar els projectes educatius i, de retruc, influeix positivament en la qualitat de l’Educació”.
D’altra banda, el Departament fixa en un 3% el percentatge màxim de places docents perfilades per al curs 2027-28. Una plaça perfilada es cobreix via entrevista amb l’equip directiu del centre i requereix una formació específica. “Des d’UGT celebrem que el Departament hagi acceptat la nostra proposta, que permet a la part social actuar com a observadors a les entrevistes, la qual cosa garanteix la transparència del procés selectiu”, afirma Martínez.
A més, des d’Educació es determinaran anualment els llocs de treball perfilats i la Comissió de seguiment serà l’encarregada d’analitzar la viabilitat d’aquests perfils, valorar si es troben vinculats a projectes educatius reals i proposar l’eliminació d’aquest tipus de places quan ja no estiguin vinculades a cap projecte de centre.
Reconeixement del professorat com a autoritat pública
Dins del paquet de mesures que han de permetre la millora de les condicions laborals del professorat, el Departament es compromet a impulsar, abans d’acabar el 2026, la legislació que permeti incorporar en l’ordenament jurídic la consideració del professorat com a autoritat pública en l’exercici de les seves funcions. Aquesta consideració s’articularà en termes equiparables jurídicament als reconeguts per a altres professionals que exerceixen funcions públiques essencials.
En aquest sentit, la responsable d’UGT Educació Pública, Lorena Martínez, assenyala: “Valorem el reconeixement que es fa de la funció docent i ens comprometem a treballar amb el Departament en la definició del calendari, així com en el disseny de la mesura, que ha de suposar la consolidació d’un entorn de respecte institucional cap al professorat”.
Currículum consensuat, amb la participació activa del professorat
Dins de les reivindicacions per a la millora de la qualitat educativa, el professorat reclama la necessitat de comptar amb un currículum consensuat. Per això, el Departament es compromet a elaborar concrecions curriculars, amb la finalitat de facilitar-ne l’aplicació a l’aula, amb la participació activa del professorat. A més, la Comissió de seguiment supervisarà tant el procés d’elaboració com el document final.
A petició del sindicat UGT, el Departament reconeixerà com a mèrit la participació dels docents en els grups de treball per a l’elaboració de les orientacions curriculars. En aquest sentit, Martínez afegeix: “Celebrem, una vegada més, el compromís del Departament a reconèixer la tasca dels docents que participin en la concreció del currículum, ja que són els que tenen el coneixement de com aprèn l’alumnat i són els que han d’implementar les programacions d’aula”.
Baixada progressiva de ràtios a les aules
Un altre dels clams del col·lectiu als carrers en el context de les darreres mobilitzacions ha estat la necessitat de baixar la ràtio d’alumnes per aula. Per això, el Departament ha decidit aplicar una reducció progressiva de ràtios a les diferents etapes educatives. La mesura s’introduirà en els cursos d’inici d’etapa i s’estendrà progressivament a la resta de nivells en els pròxims cinc anys.
Ràtio màxima per a cada etapa educativa:
Com a novetat, l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu escolaritzat en aules ordinàries computarà com a dues places, des del curs 2027-28, progressivament a I3 i a 1r d’ESO. “Entenem la baixada de ràtios com una mesura que ha d’ajudar a millorar la gestió de les necessitats de l’alumnat i, per tant, garantir l’equitat a l’hora d’enfocar els aprenentatges a l’aula”, assenyala Martínez.
Més recursos per a l’educació inclusiva
El Departament d’Educació ha adquirit el compromís de revisar i reforçar el model d’educació inclusiva establert pel Decret 150/2017 vigent, mitjançant una planificació estructurada al llarg dels propers quatre anys.
Algunes de les mesures amb un impacte més significatiu a les aules són la incorporació progressiva de figures sanitàries als centres educatius i la consolidació de 300 places socioeducatives. Així es preveu dotar tots els centres de primària amb tècnics d’integració social i, també, incorporar educadors socials a tots els centres de secundària. Aquestes places es destinaran, a partir del curs 2027-28, de forma prioritària a centres de màxima complexitat i en aquells municipis que disposin d’un pla d’absentisme.
D’altra banda, el Departament ha fixat com a objectiu progressiu el fet que cada centre disposi, com a mínim, d’un SIEI (aula de Suport Intensiu per a l’Escolarització Inclusiva), fet que suposa la incorporació de 998 dotacions d’aquest suport a centres de primària, 246 per als centres de secundària i 57 per als instituts escola que existeixen al mapa de centres públics avui.
“Tot i que encara queda molt camí per recórrer, perquè les mesures per a l’escola inclusiva són d’abast progressiu, valorem l’esforç del Departament de revisar el decret d’inclusió i implementar recursos efectius que impactin positivament en el dia a dia a les aules”, assenyala la responsable d’UGT Educació Pública, Lorena Martínez.
Menys burocràcia per preservar l’horari no lectiu per a tasques pedagògiques
Una altra de les demandes del col·lectiu és la necessitat de reduir la càrrega burocràtica en el dia a dia del professorat. En aquest sentit, a partir del curs 2026-27, el Departament desplegarà un pla de simplificació administrativa, que ha de contribuir a satisfer les demandes dels docents en aquesta qüestió.
Entre les mesures més significatives de reducció burocràtica trobem la incorporació de professionals administratius, que assumirien les tasques administratives no docents amb l’objectiu de preservar el temps no lectiu per a funcions pedagògiques i tasques de coordinació docent. També s’estableixen mesures per garantir el dret a la desconnexió digital del personal docent, fora del temps de treball establert.
De la mateixa manera que amb la resta de mesures proposades pel Departament, es previst que la Comissió de seguiment assumeixi les funcions de detectar les necessitats de simplificació administrativa i, també, supervisar les mesures implementades en aquest sentit per avaluar-ne l’impacte real als centres educatius.
Dèficit històric de política sindical a Catalunya
El dèficit en política salarial docent a Catalunya no és una qüestió recent. Es tracta d’un dèficit històric, que el professorat arrossega des de fa més de deu anys. Aquesta deixadesa no rau només en el terreny polític, sinó també en la incapacitat de negociació real del sindicat majoritari al sector educatiu.
En aquest sentit, la USTEC ha demostrat, al llarg d’aquest temps en majoria, una manca de capacitat de transformació realista del sistema educatiu. La conseqüència de la falta de voluntat negociadora es tradueix en la incapacitat per revertir les condicions laborals del col·lectiu docent, així com en l’absència d’efecte per aconseguir millores reals en el conjunt del sistema educatiu.
Segons la representant d’UGT Educació Pública, Lorena Martínez: “L’èxit de la proposta que ens presenta avui el Departament rau en el fet de valorar-la no com un final, sinó com un primer pas que ens ha de permetre reforçar l’educació pública del país”. I afegeix: “Des d’UGT pretenem ser un sindicat útil, flexible, capaç d’arribar a acords que permetin un consens ampli per aconseguir millores en educació a tots els nivells i de forma global”.