Aquesta mateixa tarda, just després de l’exitós primer
dia de vaga i la multitudinària manifestació a Barcelona els sindicats d’educació demanem la implicació directa a les negociacions de Pere Aragonès. Aquest matí hem pogut comprovar de nou l’absoluta manca de voluntat negociadora de l’actual Conseller, que ha assistit a una reunió amb els sindicats convocants de la vaga sense presentar cap mena de proposta.
Com a UGT ens preguntem: com es pot negociar amb algú que no fa cap mena de concessió al professorat? I encara més, quina sensació rebem com a treballadors i treballadores quan el mateix dia s’aprova un complement específic (increment de sou) que únicament afecta els directors/es de centres Públics? És una estratègia per desviar l’atenció i alhora traspassar responsabilitats, tot enfrontant-nos amb els nostres companys/es que exerceixen com a directors/es?
Ens trobem a un carrer sense sortida: o l’actual president actua i exerceix una interlocució real o llavors ens demostrarà que, amb la seva inacció, recolza l’actitud de l’actual Conseller i, per tant, està donant suport a algú que, en aquest moment, no compta amb el vistiplau de la Comunitat Educativa.
Si és així, i aquesta voluntat de menystenir el professorat i la Comunitat Educativa continua, caldrà valorar si realment aquest President i aquest equip de govern ens representa com a treballadors/es i ciutadans. Perquè si no ens sentim representats, caldrà que continuem amb la nostra lluita, aquest cop dirigida a exigir una classe política a l’alçada d’una ciutadania que demana que se l’escoltin i atenguin les seves necessitats.
Avui la meitat del professorat que podia fer vaga, perquè no estava obligat a fer serveis mínims, s’ha llençat al carrer per fer arribar a tota la societat un rotund missatge en contra de l’actual gestió de l’Educació al nostre país.
Desenes de milers de treballadores s’han aturat per reclamar que se’ns escolti per aconseguir que l’educació faci un pas endavant real, amb més inversió on més es necessita.
La pilota és a la teulada de l’actual govern, ara haurà de decidir si la recull o continua amb la seva estratègia d’estruç, amagant el cap. Però llavors, reclamarem i exigirem que algú altre se’n faci càrrec.
Avui la veu del personal als centres educatius ha sonat alta i clara. Ignorar-la és negar una realitat que cal atendre.
Continuarem la nostra lluita fins a aconseguir-ho! Perquè nosaltres som l’educació del nostre país!
UGT Educació Pública