Fa dos dies vam saber que l’actual govern no rebia els suports polítics suficients per aprovar els pressupostos per al 2024. Això ha provocat l’avançament de les eleccions al dia 12 de maig i la paralització de l’acord per revertir les retallades que la UGT i CCOO havíem signat amb el Departament. I ressaltem: “paralització”.
Alguns dels sindicats majoritaris no signants de l’acord no han pogut amagar a les xarxes la seva “alegria” davant aquest fet. I encara més, la seva actitud poc solidària, impròpia del sector docent, fins i tot ha arribat a culpabilitzar els sindicats signants d’aquesta situació.
Sens dubte, resulta profundament decebedor, tenint en compte que això suposa deixar en suspens – de forma provisional- la recuperació del cobrament dels sexennis, la negociació del retorn de les quantitats no percebudes, la reducció d’hores lectives i l’equiparació salarial pel professorat d’FP. Però fem memòria…
Com hem arribat a aquesta situació?
Cal dir-ho clar: el professorat català fa 20 anys que està representat per Sindicats corporatius que conformen majories i que, abraçats a postures de “TOT O RES”, mostren una capacitat de negociació nul·la. Aquesta estratègia estèril ha servit per fer el joc al Departament i ha sigut còmplice del manteniment d’aquest empitjorament de condicions laborals durant 12 anys.
Cal recordar que el col·lectiu docent català és el pitjor pagat de tot l’estat.
Què hem fet des de la UGT?
Després de 2 anys de negociacions, vam arribar a un acord que revertia aquestes retallades salvatges, responent a la voluntat expressada per la nostra afiliació.
Què han aconseguit per al col·lectiu aquests sindicats que tant es queixen, però són incapaços d’aconseguir millores reals? Quin acord tenen que millori l’actual?
Hem demostrat que la UGT fem sindicalisme útil i que la nostra prioritat són els i les docents. No aparentar, vendre fum i modificar el nostre discurs depèn del dia.
Què ha provocat que no s’aprovin els pressupostos?
Clarament, la manca de capacitat dels grups parlamentaris per a arribar a un acord per aprovar-los. Les mesures que havíem obtingut beneficien a més de 40.000 docents.
Què podem esperar a partir d’ara?
Ens trobem en un tauler de joc que canvia i un escenari electoral que també pot fer canviar el color del Govern i del Departament. Davant d’aquesta situació, la UGT no ens quedarem de braços plegats i reprendrem les converses i les negociacions amb les diferents forces polítiques per aconseguir el seu compromís de mantenir o millorar l’acord actual.
Això és només una pedra en el camí i la UGT, com sempre hem fet, lluitarem per deixar-la enrere i aconseguir les millores que el col·lectiu i la tasca docent mereix.
La lluita NO HA ACABAT! HO ACONSEGUIREM!
UGT Educació Pública