Quan el 85% del professorat s’atura, el Govern ha d’escoltar les seves necessitats.
Ahir el professorat i el personal educatiu present als centres públics hem tornat a fer història. Per tercer cop aquest curs, aquesta vegada en forma de VAGA, hem enviat un missatge inequívoc: estem davant un punt de no retorn.
Amb més d’un 85% de seguiment arreu del territori i mobilitzacions massives comparables a les grans vagues de 2022, el col·lectiu ha demostrat que el malestar no és puntual. És estructural i cal prendre mesures reals i de profund calat pressupostari.
Quins motius ens han portat a aquesta situació?
La primera i més greu: l’educació pública continua infrafinançada i pateix una gestió econòmica de mínims.
Això provoca que el professorat català continuem a la cua salarial de l’Estat.
Les retallades de personal de reforç i d’atenció educativa han esdevingut norma, impossibilitant, entre altres coses, una inclusió real i efectiva.
I sí, les mobilitzacions de 2022 i els acords signats per la UGT el gener de 2024 van permetre la reversió parcial de retallades (1er estadi als 6 anys, reducció de 2h per a majors de 55 anys, equiparació de l’FP i gestió automàtica dels estadis).
L’increment de sou estatal aconseguit per la UGT també incrementarà el nostre sou un 21,3% en sis anys.
Però, sent sincers i objectius, a Catalunya, on no tenim aquesta capacitat de negociació, encara no s’ha aconseguit posar al dia les nostres condicions laborals.
Després de dècades de menysteniment i d’absència d’acords retributius, la pèrdua de poder adquisitiu autonòmic i la precarització de les condicions de treball han portat el col·lectiu a la indignació i finalment, a l’empoderament.
Malgrat aquesta mobilització històrica, el Departament continua instal·lat en el titular i no en la negociació.
No hi ha cap document formal amb xifres, calendari i compromís pressupostari sobre la taula de la Mesa Sectorial.
No hi ha cap proposta estructurada. No hi ha cap compromís real.
Quan el 85% del professorat s’atura, el problema no és la vaga. El problema és la manca de resposta política.
No es pot governar l’educació pública des del relat.
No es pot demanar responsabilitat mentre s’evita la negociació real.
No es pot parlar de qualitat sense invertir en condicions dignes.
La setmana de vaga del 16 de març continua convocada. Sense una proposta formal, la mobilització s’intensificarà.
Ara la pilota és a la teulada del Govern: negociació o conflicte?
UGT-Educació Pública