Realment no es pot…viure diàriament  amb l’angoixa de no saber que serà de tu i de la teva família. L’endemà, és molt dur.

Tindré feina? Hauré de deixar casa meva i començar de zero en una altra ciutat per poder treballar? I l’escola del meu fill? I la meva  família i amics que m’ajuden quan tinc el nen/a malalt i haig d’anar a treballar perquè sinó no cobraré, també els haig de deixar enrera?

Conduir quilòmetres i quilòmetres, amb el preu que està la benzina,quan cada euro és imprescindible per passar el mes, i penses que podries treballant a prop de casa i les coses no serien tan difícils.

Tot es basa en organització, i despeses, per tal de poder treballar i tenir cura del teu fill/filla. On tu no arribes i podries arribar amb diners, però aquest tampoc no els tens, cada cop treballes més i cobres menys, i veus que no, que no arribes… però al final ho acabes fent, però acompte de que??

Et passen el anys esperant el dia en que podràs demanar-te una reducció de jornada per tal de tenir cura del teu fill/a, i aquest moment no arriba, la situació no et permet poder prescindir ni d’un 20%  del teu sou, i segueixes somniant en que algun dia arribarà.

Conciliació de la vida laboral i la vida familiar Sí, però no per l’ajuda de l’administració si no per que arribem a ser  super-mares, i aconseguim tirar endavant amb tot.

Una Interina amb família monoparental

Informació com queda els nous permisos de naixement.

Estudi interessant sobre aquest tema.